HISTORIA DE MI HUIDA

“Una madre y su hija. Una combinación terrible de emociones y confusión y destrucción. Todo es posible y se hará en nombre del amor. La hija heredará las heridas de la madre. La hija sufrirá los fracasos de la madre. La infelicidad de la madre será la infelicidad de la hija. Es como si el cordón umbilical nunca se hubiese cortado.”

Sonata de Otoño de Ingmar Bergman.


SOBRE L’ESPECTACLE:

arantxa4peqLa Luisa (Simona Quartucci) és la mare de l’Alba (Arántzazu Ruiz). La Luisa i l’Alba han viscut sempre juntes, les dues, soles. La Luisa fa 6 setmanes que ha marxat de casa sense donar cap explicació. L’Alba s’ha tancat a casa i munta guàrdia al menjador. S’espera. Un vespre la mare torna a picar a la porta.

L’espectacle, de petit format i caràcter íntim, es submergeix en l’univers de dues dones que inevitablement s’estimen i es causen dolor. Un dolor que neix d’aquells actes i decisions que preferirien soterrar, però que no desapareixen. A Historia de mi huida es parla sobre la família, la por i l’acte d’amor que cal fer per atrevir-nos a mirar els nostres propis secrets .

TEATRE RITUAL:

13147506_902120549934026_2348285420747025669_oUna taula al centre de l’espai escènic, plena de copes de vi, rep al públic. Les actrius i ells brinden per una nova funció que van a compartir. Es així com obrim l’espai a un ritual que ja ha començat abans d’apagar les llums, un acte col·lectiu en constant cerca de la catarsi a través de la comprensió dels nostres comportaments humans.

SOBRE EL PROCÉS DE CREACIÓ:

Per endinsar-nos en aquest cosmos familiar complex, hem utilitzat el suport de les Constel·lacions Creatives, una adaptació de les Constel·lacions Familiars. Es tracta d’una eina valiossisima que ens ajuda a comprendre el que s’amaga, l’inconscient, entre les relacions dels personatges.